Després de molt temps de no escriure res al Bloc... torno per continuar amb les meves anotacions. Això de mantenir un Bloc porta molta feina!! Espero poder continuar amb una certa asiduïtat.
   
Enric Guinot
“Els molins no contaminen i els salts d’aigua són fonts d’energia renovable”per Agustí Hernàndez Dolç, Periodista Levante-EMV    
   
Enric Guinot és professor d’Història medieval en la Universitat de València. Ha treballat sobre els orígens del País Valencia i l’època del Repoblament. També és membre de la secció historicoarqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans. En els darrers anys, en el marc d’aquests estudis s’ha interessat pel procediment de creació i desenvolupament de les hortes de regadiu a les conques mediterrànies. Actualment és el president de l’Associació Valenciana d’Amics dels Molins (AVAM).

Limnos ha aconseguit filmar una preciosa llúdriga al Serinyadell.

Quin plaer i quina enveja. Tot a l'hora!!

Aquí teniu la filmació del canal youtube de Limnos.




També us convido a visitar el bloc d'en Xevi i la Sílvia:

http://xevisilvia.blogspot.com

Alguns prometen no apujar els impostos. Tot radera signen doblar el rebut de l'aigua.

(foto: ràdio Banyoles)
Aquest divendres a la tarda, Iniciativa per Catalunya Verds - Independents de Banyoles ha presentat un document intern de l'Ajuntament que inclou les previsions de creixement de l'empresa Aigües de Banyoles pel període d'anys 2010-2060. En aquest informe es detalla que el preu de l'aigua per metre cúbic a l'any 2010 és de 0,75 euros, mentre que a l'any 2060 serà de 3,69 euros. Els ecosocialistes han explicat que pel 2060 es preveu una inflació del 197% i que, per tant, el preu de l'aigua potable es doblarà, respecte l'IPC previst, si el consistori entra en la concessió de la nova gestió mixta.
El número 7 de la llista, Josep Maria Reyes, ha assegurat que amb aquest document s'entreveuen "les condicions que Aigües de Banyoles accepta per avalar el préstec a l'Ajuntament". Reyes ha afirmat que el document "demostra que l'alcalde ha enganyat a la ciutadania, quan deia que el canvi de model no repercutiria sobre el preu del rebut".

Segons Reyes, aquest informe d'intervenció del propi Ajuntament es va redactar el 9 de novembre de 2010, un dia abans que se celebrés el ple municipal per presentar el canvi de model en la gestió de l'aigua potable de Banyoles.

L'Estany és de tots i totes?

El Ple Municipal va aprovar una modificació del PGOU en el sector ED3, en la zona del bar-restaurant el cisne, antiga discoteca-U i restaurant xinès, per tal de canviar els usos comercials de l’espai, per usos residencials i contruir-hi habitatges. D’aquesta manera el promotor del projecte se li permetria la construcció de 550 m2. més de sol per a habitatges del què els usos admesos permeten en la planificació, a canvi de la mateixa quantitat de metres quadrats comercials.
Aquesta modificació condicionarà decissivament un nou POUM a la zona de Front d'Estany. L'única justificació del Govern Municipal de CiU i PSC per aquest canvi és assegurar un benefici econòmic al promotor.

La base del càlcul de l'augment de valor que es produiria es fa amb el mateix preu per metre quadrat que s'havia establert en l'ARE (darrera del Monestir), en una zona perifèrica i per a habitatges socials.
La diferència de valoració podria costar al Municipi més de 66.000€. Així, es pretén prendre com a base per pagar els drets corresponents la suposició absurda que una casa de 160 metres quadrats amb garatge al costat de l'Estany es vendria per 85.100€.

És inadmissible que es donin per bones propostes que, més enllà de beneficiar a particulars, no ofereixen cap avantatge al conjunt de la ciutat, i que se subordini així la planificació de la ciutat a aquells interessos privats. ICV-independents de Banyoles ha presentat un conjunt d'al.legacions
per tal que s'anul.li aquesta modificació.

SEGUIM reclamant el compliment de la resolució del Parlament de Catalunya per a la creació del Parc Natural de l'Estany de Banyoles. En data 22/04/2011 el Diari de Girona publica la notícia que el Govern de la Generalitat descarta declarar cap Parc Natural en aquesta legislatura.

L’any 2003 el Parlament de Catalunya aprovava una proposició no de llei en la qual s'instava la Generalitat a augmentar-ne la protecció i a crear-hi un parc natural. S’esperava la declaració del Parc pel 2004, però els ajuntaments no van acabar la feina i la Generalitat va prioritzar altres Parcs Naturals.
És decebedora la postura de Convergència i Unió al respecte del Parc. Des del Consell Comarcal del Pla de l'Estany durant el període de govern municipal d'ERC, des de l'Ajuntament de Banyoles durant els darrers quatre anys i ara des de la Generalitat, CiU mai no ha cregut en la importància del Parc no solament per assegurar la màxima protecció dels valors naturals de l'Estany, sinó com a instrument de promoció i dinamització econòmica que ajudi a crear un futur millor per a Banyoles i per als altres municipis del Parc.

Aquesta postura de CiU és més greu per la inconsistència de les seves postures: van votar al Parlament a favor del Parc en època de l'anterior govern de la Generalitat, i ara que depèn d'ells la decisió, en reneguen.

La qualificació legal que li corresponen, que és la de Parc Natural. Considerem que l’Ajuntament de Banyoles, com a propietari de l’Estany i com a capital de comarca és qui ha de liderar el procés de creació del Parc Natural i estirar a la resta de municipis tal com va fer Torroella de Montgrí al Parc natural del Baix Ter, Montgrí i Illes Medes. Els valors naturals de l’Estany han estat reconeguts internacionalment i com a zona humida tenen molta més rellevància que qualsevol dels altres espais que també estan reclamant la creació d’un Parc Natural. El poc reconeixement nacional amb que es tracta l’Estany de Banyoles s’ha convertit ja en un deute històric del qual l’ajuntament de Banyoles n’és un dels principals responsables.

S'ha acabat el totxo i ara comencen amb l'aigua

Un reportatge del diari "El País" amb el titol: "Se vende servicio de aguas" (Las Administraciones privatizan parte de las compañías de suministro por la crisis - La cesión abre el debate sobre si beneficia al ciudadano o a las empresa)

posa de manifest la nova estratègia d'alguns Ajuntaments per aconseguir diners a través del rebut de l'aigua i, a més, treure's de sobre la responsabilitats de la gestió.

És el cas d'Ajuntaments com el de Madrid i també el nostre.

Mentre alguns dels nostres ajuntaments fan aquestes maniobres o tractes amb privats,

ANNE LE STRAT, adjunta a la alcaldía explica com, l'Ajuntament de París ha vist com el rescat públic de fa 25 anys a la gestió privada del subministrament de l'aigua, li ha reportat un benefici de 35 milions d'euros tot i havent baixat les tarifes un 8%.

“Cal més participació ciutadana”

Entrevista a El Punt

Quin balanç fa d'aquests primers quatre anys a l'Ajuntament?

Se m'han fet curts perquè ha estat un període molt intens. L'equip de govern no ha pensat mai que l'oposició pogués participar en les decisions i hem hagut d'anar sempre a corre-cuita rere la documentació, fins i tot quan es tractava de qüestions de gran transcendència. Ens hem queixat d'això més d'un cop. En els grans temes de ciutat no han tingut en compte que hi ha altres representants dels ciutadans, a més d'ells. La relació amb l'oposició ha estat per a ells una qüestió de tràmit, han anat ràpid, pim pam, a aprovar sense consensuar. I d'altra banda, no han afrontat el rovell de l'ou d'aquest mandat, que era el nou pla general.

La feina de l'oposició sovint es veu poc. Considera que el seu electorat sabrà valorar el que ha fet ICV?

El que m'ha arribat, de molta gent, és que algunes de les nostres accions han estat per treure's el barret, literalment. Això ens encoratja molt. També hem percebut que tenim capacitat de convocatòria. La gent potser no respon tant en unes eleccions o en campanyes, però quan es plantegen bé les coses, és possible mobilitzar-la.

La regidoria aconseguida el 2007 està consolidada?

En política no hi ha res de segur. Dependrà de moltes coses, del fet que s'hagi pogut arribar a prou gent, que el vot no estigui gaire dividit... Nosaltres comptem amb la gent més sensibilitzada socialment. Crec que una regidoria la tenim consolidada, i esperem obtenir-ne la segona. Fa quatre anys no ens coneixien, i ara ja ens coneixen i saben quines idees tenim i que treballem.

Aquest cop també es presenta la CUP. Això els podria perjudicar?

És complicat saber-ho. Em sembla que qualsevol partit recull vots de diversos sectors, a més dels més fidels: gent que no votava, gent enfadada amb els que havia votat abans... Em sembla molt interessant que la CUP es presenti, tot i que és possible que s'emporti algun vot que potser seria nostre. En qualsevol cas, és important que les forces d'esquerra treguin tot el seu potencial. Si no és així, servirà de poc que ens presentem separats.

Digui'ns les idees bàsiques del seu programa.

Pensem que cal canviar la manera de fer política, que cal que els ciutadans hi participin més. Des de les institucions hem de ser sincers, dir la veritat, i més encara en una època tan difícil com aquesta. Nosaltres farem propostes valentes, en aquest sentit. I amb imaginació. Si no hi ha diners, caldrà aplicar solucions imaginatives. Quant al programa, es vertebra en tres grans eixos: les persones, l'economia i la ciutat. L'àrea d'alcaldia ha d'englobar tot el que són serveis a les persones (serveis socials, cultura, educació, joventut, etc.) amb la finalitat d'aconseguir una vertadera transversalitat, és a dir, de concebre les persones de manera integral i no de manera parcial. Pel que fa a l'economia, s'ha de fer un estudi de prioritats de manera participativa, discernir entre el que és prescindible i el que és indispensable. Tenim un dèficit molt important, i no podem mirar cap a un altre costat. Es fan unes despeses enormes en esport i quan ha estat el moment de retallar, s'ha fet de manera indiscriminada, tot igual, sense distingir entre el que és més important i el que no ho és tant. Tenim més de 40 equipaments que generen moltes despeses. Si ho centralitzéssim tot en un gran espai, ens estalviaríem molts diners i es crearien sinergies entre els usuaris. Continuem m reclamant un centre cívic que solucioni aquest problema. S'hauria de crear un reglament que permetés que les entitats participessin en la gestió de l'equipament. Pel que fa a ciutat, hi incloem temes com ara el medi ambient. No podem estar d'esquenes a l'estany, i defensem la creació del parc natural. En aquest sentit –i arran de la polèmica que hi ha hagut amb el nou model de la gestió de l'aigua–, proposarem que sempre que s'hagi de modificar alguna cosa relacionada amb el bé comunal es convoqui una consulta popular. L'Ajuntament és el gestor del bé comunal, no pas l'amo. Un bon gestor ha de preguntar als vertaders propietaris, cosa que no aquest govern municipal no ha fet.